La cultura popular ens fa ciutat. Ens fa sortir de casa, ocupar l’espai públic, trobar-nos i compartir allò que és de tothom. I no necessita justificar-se. Forma part del que som. Però també ens permet mirar Tarragona d’una altra manera. Perquè la ciutat que celebra, canta i s’emociona conviu cada dia amb una altra realitat.

Ens podem riure perquè reconeixem aquestes contradiccions. Però darrere de cadascuna hi ha problemes molt reals: habitatge inaccessible, barris mal connectats, escoles amb calor, carrers bruts, places sense ombra o serveis públics que no arriben. És justament la lògica de la campanya: utilitzar la ironia perquè la crítica recaigui sobre la ciutat i la gestió, mai sobre el Seguici.

No volem una ciutat perfecta. Volem una ciutat que funcioni. Una Tarragona on quedar-se a viure no sigui un privilegi. On moure’s en transport públic sigui fàcil, visquis on visquis. On els carrers estiguin nets, les places tinguin ombra i les escoles estiguin preparades per la calor. On els barris no hagin d’esperar anys perquè hi arribin les inversions i els serveis.

Una ciutat que cuidi el seu patrimoni i la seva cultura popular, però que tingui la mateixa ambició quan toca cuidar les persones que hi viuen.

No volem una Tarragona que només sigui bonica per visitar. Volem una Tarragona per viure-hi.

Santa Tecla ens recorda durant uns dies la ciutat que som capaços de construir: una ciutat que surt al carrer, comparteix l’espai i se sent orgullosa d’ella mateixa. La política hauria de fer possible aquesta ciutat també la resta de l’any. Perquè una plaça no s’omple sola. Una festa no es construeix sola. I una ciutat tampoc canvia sola.

La cultura popular ens salva. Les polítiques públiques, també. I si tu vols, el 2027 ho canviem.